SEGLE VII
APAREIX L’ISLAM
Mentre el cristianisme anava guanyant les terres del nord europeu, gràcies a l'acció evangelitzadora dels monjos irlandesos i anglosaxons, pel sud apareix l'amenaça musulmana. En efecte, els deixebles de Mahoma, després d'haver conquistat Aràbia, el Mig Orient i el nord d'Àfrica, van creuar l'estret de Gibraltar l'any 711 i van posar fi al regne visigot.
Sota el seu domini, la fe catòlica a Espanya va passar a ser tolerada i moltes vegades perseguida. L'Islam era la religió oficial del califat que es va erigir a Còrdova.
Mahoma és l'últim profeta, després de Jesús, i té la missió de restaurar a Aràbia el monoteisme
En no poder atreure als cristians ni als jueus, Mahoma entra en conflicte amb ells i proclama la seva nova religió com universal. Després d'haver aconseguit la unitat entre les tribus àrabs, Mahoma torna triomfalment a la Meca i mor uns mesos més tard (632).
A l'inici l’Església no va tenir consciència de la perillositat d'aquesta nova religió, ja que estava preocupada per les seves divisions internes. Més tard, davant l'avanç imparable dels àrabs, L’Església va actuar. En orient, els emperadors cristians de Constantinoble van tractar de contenir la seva expansió i defensar els territoris sobre els quals tenia influència. Aquesta tasca els va apartar a poc a poc del papa i de la vida de l'Església en occident.
A Europa es van anar consolidant les noves nacions, majoritàriament cristianitzades, on el centre espiritual és Roma i el seu bisbe, el papa.
A l'Orient Mitjà, al nord d'Àfrica i a Espanya es consolidava la religió de Mahoma. En algunes d'aquestes regions el cristianisme va desaparèixer gairebé completament.
Actualment, L’Església té un altre punt de vista sobre la religió musulmana. En la declaració sobre les relacions amb les religions no cristianes, anomenada "Nostra aetate" del Concili Vaticà II, diu: “Si en el transcurs dels segles van sorgir desavinences i enemistats entre cristians i musulmans, el sagrat Concili exhorta a tots a que, oblidant el passat, procurin sincerament una mútua comprensió i actuant en comú, defensin i promoguin la justícia social, els béns morals, la pau i llibertat per a tots els homes "
Els cristians d’ aquest segle estàven molt dividits en la fe, perquè interpretaven diversament el concili de Calcedònia que havia declarat que en Crist hi ha dues naturaleses, una divina i una altra humana, unides en una sola persona divina. Van sorgir així algunes heretgies, com són el monergisme i monotelisme que deien que en Crist hi ha una sola energia i una sola voluntat, la divina.
